Les Fàbriques de Gallifa / Marina Cirera Gaja
Cirera Gaja, Marina


Manlleu : Museu del Ter MNACTEC : Ajuntament de Manlleu ; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2023
106 p.
Bibliografia i fonts.

Durant el segle XIX el riu Ter es va omplir de fàbriques. La instal·lació d'aquestes indústries va comportar canvis a tots els nivells i una transformació total d'aquest paisatge, en especial dels nuclis travessats pel Ter, en aquest cas, Les Masies de Voltregà. En aquest municipi, i sempre al costat del riu, hi tenim documentats fins a sis conjunts industrials durant aquest període. Entre ells a l'alçada de la zona coneguda com el Despujol, el conjunt protagonista d'aquest treball: les fàbriques de Gallifa. Un complex industrial actiu durant més de cent anys, entre 1890 i 1997, que va marcar el ritme de vida de bona part dels habitants de les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà, com podreu comprovar gràcies a aquest treball de la historiadora Marina Cirera.

L'Anàlisi del territori a la Catalunya central : dos models d'assentament entre la muntanya (Collsacabra) i la Plana (Terme del castell de Voltregà) als segles XI-XIII / Assumpta Serra i Clota
Serra i Clota, Assumpta


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2004-2005 (2007) , p. 289-312 : il.
Notes a peu de pàgina.

El Pròleg de la "Fugida a Egipte" de Jacint Verdaguer i l'estímul artístic de Marià Colomer / Joan Vilamala
Vilamala i Terricabres, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 186 (2020) , p. 667-685 : il.
Notes a peu de pàgina.

Un dels llibres que Verdaguer va elaborar durant la seva estada al santuari de la Gleva va ser La fugida a Egipte (1893), un poemari que té com a font d'inspiració els textos bíblics, canònics o no, de la tradició copta i els evangelis apòcrifs, i l'obra Visions sobre la vida de Nostre Jesucrist i de la Santíssima Verge Maria, d'Anna Caterina Emmerick. Segons confessa Verdaguer en el pròleg, va començar l'obra així que va veure tres "hermosos quadros" que hi havia a la Gleva, un dels quals de Marià Colomer Parés (1743-1831), un pintor vigatà que podria haver deixat una petjada més fonda del que sembla al santuari de la Gleva i que tingué una estreta relació amb Folgueroles, bressol del poeta.

Una Escola davant la càmera cinematogràfica : la inauguració de l'edifici del grup escolar de Vinyoles a través d'un film documental de 1928 / Josep Casanovas Prat, Anna Gómez Mundó
Casanovas i Prat, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 178 (2016) , p. 749-777 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article utilitza un film documental o reportatge, de l'any 1928, com a font per a la història de l'educació. Analitza la imatge sobre les escoles que transmet aquesta pel·lícula, una imatge pròpia dels anys de la dictadura de Primo de Rivera, període polític amb una gran necessitat de construir noves escoles i de fer propaganda amb les inauguracions de nous edificis escolars. Tracta també dels comtes de Lacambra, mecenes que van sufragar les obres del grup escolar de Vinyoles, que compten amb un gran protagonisme en el film.

Les Masies de Voltregà : un riu d'història / Carles García Hermosilla, Carles Crosas, Irene Llop, [et al.] ; fotografies de Carles Martorell



Vic ; Masies de Voltregà ; Manlleu : Eumo : Ajuntament de Les Masies de Voltregà : Museu Industrial del Ter, 2010
258 p. : il.; 21 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788497663861

[Glevinyol de Ter - 1 pta.] : Consell Municipall de Glevinyol de Ter, una pesseta. Aquest bitllet es garantit amb el dipòsit de 6000 ptes constituit al Banc d'Espanya á Barcelona, acord del 9 de juliol del 1937 [Material gràfic]

Ajuntament de les Masies de Voltregà.


[S.l.] : [s.n.], 1937
1 paper moneda; 74 * 109 mm
Emmarcat per fer una fina orla, a l'anvers amb l'escut local i al revers dibuix d'un obrer treballant sobre una enclusa amb unes fàbriques al fons i un camperol amb una garba de blat als braç i una dalla a la ma ; al revers consta: Paper moneda de curs local obligatori ; color: blau ; emès el 1937 ; tiratge de 4000 exemplars ; Núm. del catàleg Turró: 1315 ; Índex de raresa: Rar. Reproducció digital. Barcelona : Universitat de Barcelona. Biblioteca, 2009. La reproducció digital del document forma part de la col·lecció de la Memòria Digital de Catalunya: Paper moneda del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

[Glevinyol de Ter - 50 cts.] : Consell Municipall de Glevinyol de Ter, 50 cèntims. Aquest bitllet es garantit amb el dipòsit de 6000 ptes constituit al Banc d'Espanya á Barcelona, acord del 9 de juliol del 1937 [Material gràfic]

Ajuntament de les Masies de Voltregà.


[S.l.] : [s.n.], 1937
1 paper moneda; 74 * 109 mm
Emmarcat per fer una fina orla, a l'anvers amb l'escut local i al revers dibuix d'un obrer treballant sobre una enclusa amb unes fàbriques al fons i un camperol amb una garba de blat als braç i una dalla a la ma ; al revers consta: Paper moneda de curs local obligatori ; color: vermell ; emès el 1937 ; tiratge de 4000 exemplars ; Núm. del catàleg Turró: 1316 ; Índex de raresa: Rar. Reproducció digital. Barcelona : Universitat de Barcelona. Biblioteca, 2009. La reproducció digital del document forma part de la col·lecció de la Memòria Digital de Catalunya: Paper moneda del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona).

De el voltreganès : revista de distribució gratuïta



2008 -
Vic : Osona Comarca Mitjans de Comunicació SL., [DL 2008]-
Il. ; 30 cm. Periodicitat desconeguda.
Conté: Les Masies de Voltregà (942-1975) : mil anys d'història i dos-cents d'independència / Joaquim Santijas i Arcarons; La gestió municipal 1979-2004 / Montse Puigví i Núria Molas. Descripció basada en: no. 2 (juny 2008).

Presentació del projecte de variant i de desdoblament a les Masies de Voltregà (C-17) / Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Servei de Premsa



Barcelona : Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2002
2 f. ; 31 cm (Dossier de premsa) 
A la coberta: divendres, 24 de maig de 2002.

Reconstrucción del altar mayor del Santuario de La Gleva



En: Cuadernos de Arquitectura, N. 5 (jul. 1946), p. 22-2 : il.

Relació del que feu y no devia, y del que poguè y no ho feu lo llamp que en lo dia 2 de octubre del any 1759 cayguè en lo Santuari de Maria Santissima de la Gleva [Fitxer informàtic] / treta à llum per los obrers del expressàt Santuari



Olot : per Ramon Roca, [entre 1780 i 1800]
22, [2] p. ; 4§ (20 cm)
Port. orlada amb gravat de la Mare de Déu de la Gleva i capll. orn. Data de l'imprimatur: 17 de març de 1760. 38 lín. i reclams.

Relaciò del que feu y no devia, y del que pogue y no ho feu lo llamp que en lo dia 2 de octubre del any 1759 cayguè en lo Santuari de Maria Santissima de la Gleva [Fitxer informàtic] / treta à llum per los Obrers del expressàt Santuari



Vich : per Pere Morera, [1760?]
22, [2] p. ; 4§ (20 cm)
Port. orlada amb estampa de la Mare de Déu de la Gleva i capll. orn. Data de l'imprimatur: 17 de març de 1760. 38 lín. i reclams.

La manufactura del coure : el cas de la farga d'Ordeig de Francesc Lacambra / Pere Pascual i Domènech
Pascual i Domènech, Pere


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 151 (novembre 2013), p. 8-10 : il. (Temes-3) 
Bibliografia.

Noms propis del Voltreganès de fa tres-cents anys / Emília Anglada Arboix
Anglada Arboix, Emília


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 168 (2011) , p. 429-460 : il. gràf.
Resum en català i anglès.

Entre 1780 a 1796 es produeixen al Comú de Voltregà les transformacions més decisives de la seva configuració. El terme extens del Comú es fragmenta donant com a resultat els tres municipis actuals: Sant Hipòlit de Voltregà, les Masies de Voltregà i Santa Cecília de Voltregà. Determinades fonts inèdites atesten alguns dels canvis que es van gestant al llarg del segle i aporten interessants notícies sobre el territori, el seu ús i la seva història, i permeten estudiar les característiques del patrimoni antroponímic, i també d'altres categories onomàstiques com ara els noms d'oficis i determinats renoms.

Més que una fàbrica. Can Riva i l'exemple d'una colònia dispersa / Pere Casas Trabal
Casas Trabal, Pere


En: Revista d'Etnologia de Catalunya. [Barcelona], núm. 28 (2006) , p. 130-131 : il. (Beques de Cultura Tradicional i Popular 2005) 

El Coure: un conductor de la història / autor: Joaquim Pla ; fotografies: Pepe Navarro
Pla, Joaquim


[Masies de Voltregà : Museu del Coure, 2008
85 p. : il. col. ; 32 cm + 1 DVD
ISBN 9788497853880

Creando lazos: informe de sostenibilidad 2008 / Farga Group



Masies de Voltregà : La Farga Group, DL 2008
97 p. : il. ; 30 cm

Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics: 1979-2004: Ajuntament de les Masies de Voltregà / [Joaquim Sanitjas i Arcarons, Montse Puigví i Núria Molas]



[Masies de Voltregà] : Ajuntament de Les Masies de Voltregà, 2004
132 p. : il. col. ; 16 cm
Conté: Les Masies de Voltregà (942-1975) : mil anys d'història i dos-cents d'independència / Joaquim Santijas i Arcarons; La gestió municipal 1979-2004 / Montse Puigví i Núria Molas.

Verdaguer, la mirada poètica a la terra: cinc rutes d'Osona per a conèixer els escenaris poètics de l'obra de Jacint Verdaguer / [text
Torrents i Buxó, Carme


Folgueroles : Casa-Museu Verdaguer, DL 2001
5 fullets : il. ; 21 cm
En estoig. Conté: 1. Folgueroles i la Plana de Vic ; 2. La ciutat de Vic ; 3. Guilleries-Savassona ; 4. Guilleries-Cingle de la Minyona ; 5. La Gleva i Vinyoles d'Orís.

Prohoms, propietaris i artesans de camí a la industrialització. La crisi del Gremi de Paraires de Voltregà (Osona), 1760 - 1796 / Joan Serrallonga i Urquidi
Serrallonga i Urquidi, Joan


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 18 (2000) , p. 163-184 (Miscel·lània) 

A la segona meitat del s. XVIII, el treball de la llana, lli i cànem es concreta poderosament a la Catalunya Central. El comú de Voltregà és el major productor de teixits de llana de la Plana de Vic en aquesta època preindustrial. A partir de 1760 apareixen signes de crisi, tot i que Voltregà destina recursos a construccions sumptuàries. El Gremi de Paraires i Teixidors voltreganès s'enfonsa completament entre 1780 i 1810. Els rics prohoms, els propietaris agrícoles i els treballadors seguiran camins distints en el trànsit de la manufactura a la indústria moderna. El terme es divideix en tres municipis. La proletarització dels artesans els subordina als controladors en condicions de misèria. El terme d'artesans es converteix durant la primera fase de la industrialització en un municipi d'obrers que viuran pobrament de les noves fàbriques del canal del Ter.